9/1/22 Sortida de club.
Un bon
grupet, un gos afectuós (molt afectuós), i una ruta no apta per tothom. Tothom
la pot fer però, precaució.
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/foradada-de-la-mola-cova-cambra-cova-galiassa-pas-de-roque-92454946
Per això
aquesta sortida es gestiona en el grup de socis/es i, avisant molt, de que té
el seu què.
Resultat, espectacle espectacular de risses i ruta.
Resultat,
El títol
de l’ entrada diu “Quin tipo Roque”(*), però si som estrictes en la
definició, Roque era un cachondo, però estem convençuts del tot, mira que
portar-mos per aquells racons. Roque, “pillo”, com te vas embotir per allí?
Sortim
de l’ àrea de l’ Ermita de Caro, pugem per pista, i en no res entrem en
sendera.
No
espereu senderes ben marcades, fàcils i netes,.. senderes i punt.
I
pujant, pujant cap a la Mola. En algun moment, més d’ un/a ho pensava, això es
tenia que embolicar. Com pujaríem per
aquella paret de roca?
Dit i
fet, que això s’ empina, que iepppp!! apareixen les primeres cordes.
Arribats
aquí, allò és un campi qui pugue. Tots vigilant als altres però uns pugen de
garra llarga, altres de garra curta, altres de cul i altres de corda.
Què si
no em puc agarrar bé, que si la cama se m’ enganxa, que si, Trap!!! (el gos)
aparta o puja!! (a vegades, parlant clar, “s’ acollonia”).
Al
final tots dalt, i desprès d’aquests passos que toca? La foto, la foto… es
que quan us tindrem ensenyats sols fareu sortides per la via verda.
Dos passos
més i arribem a la foradada. A veure pregunta d’ examen, i quan s’ arriba a una
foradada que es fa? Resposta: foto, foto.
Pugem,
pugem, passem per l’ Avenc de la Mola (pel costat ehh que allò se’ n va cap a
baix i ves a saber), i ja estem en un pam de neu, allò és la festa del Nadal.
Bé més
que la festa del Nadal era la festa de les boles de neu,..
Nota de l’ autor: la més jove se n’ anava cap als 30, però allò pareixia lo patí d’
una guarderia.
Esquivant
avencs tapats per la neu (atenció!! Per la mola millor no anar solts i si aneu
en neu, ull!! que te’n pots anar cap avall).
I fem
cap al Refugi de la Mola. Oh sorpresa!! En el foc encès i tot (algú devia fer
nit).
Allí
va començar l’ Akelarre dels esmorzars: que si xocolate negre en sal, que si
cafè i llet, que si aromàtics per entrar en calor,..
Desprès
d’ amenaçar en pagar quota doble de club si no sortíem d’ allí, al final
reiniciem la ruta.
En
aquell moment, Trap ja havia flirtejat en totes les cames de tots i totes,
Trap!!, que no coneixes el tinder per a gossos?
I cap
a Cova Cambra.
Entrada
de l’ esquerra, i a fer gaudir a tots/es aquells que no havien estat mai.
Sempre és bonic de veure la cara que se’ls queda.
Entrada
de la dreta, xeics!! Calia arribar al final? Es què!! Devia ser per veure als
dos rats penats.
Seguim
en ruta, pel sender,.. Bueno això del sender és un dir, que estava tot nevat i
veiem les fites que veiem. El track sembla fet per un “auto de choque” versió
festes de Roquetes.
I en
tota seguretat i convenciment (ejem!), arribem a la cresta de la Mola. Vistes
dels Pallers, de Caro, del Pla d’ Avaria (mai he sabut si va en accent o no, el
pots veure de totes maneres).
I
llavors, comences a sentir: “no sé si trobarem el baixador de la Cova de
Galiassa o com estarà”. Quan comences a sentir això, ja saps, apuntalat!.
“Pos
si”, lo baixador l’ hem trobat marcat per una macro fita a la cresta. El problema
és que indicava cap a baix, així, com diria, una mica a l’ ample.. i es clar,
hem tirat avall.
Que és
la Cova de Galiassa? Allò que des de baix o des de Pallers mirant a la Mola
veus, un forat enorme que et preguntes si pots arribar. Si, si, es pot arribar, d’ aquella manera
però pots arribar.
Mirada al forat i.. Mecasun l’
orba https://delterreno.wordpress.com/2011/06/25/mecason-lorba/
que s’ ha de tornar a pujar pel mateix lloc, a l’ ample però cap amunt.
Esbufegada per aquí, esbufegada per allà cap amunt.
Arribem de nou a la cresta, i deu
n’ hi do el vent. Arribem a un forat i
intentem passar pel mig, evidentment el camí no era per allí (un clàssic) i
tombem cap al sender, baixem, baixem i de cop arribem, ja hi som:
El pas de Roque (no hi ha foto de
l’ entrada, qui vulgue saber hi haurà d’ anar), sabeu allò del camell i el
forat d’ una agulla (era de la Biblia, això?), “pos” el Pas de Roque lo mateix,
sols que els camells érem natros i l’ agulla era de pedra.
La guia, mos dia, “Confieu,
confieu, que no és res”. Bé, mirant les cares que fèiem ho ha dit varies
vegades.
Però si, tu te tires com al
aquaplash de Isla Fantasia, i desprès de fer lo rèptil, donar-te algun cop al
cap, arrastrar la motxilla pel terra, fas cap a baix.
Roque, xeic!! I si rodegem la
roca, o busquem un camí com cal?
I continuem per la sendera? Bé
sendera, tartera, baixador, camí de cabres…
I arribem a les Roques Roges, una
espècie de Balma, i més endavant una mena de corral, el de Roque?
Baixant, baixant trobem dos
rotondes, bé això de rotonda ja us explicarem si mai veniu, es fa difícil d’
explicar i no es qüestió de que penseu que no estem diagnosticats.
I finalment a la pista del Regatxol,
per arribar cap a l’ ermita.
Llavors s’ ha produït un fet
paranormal, la segmentació per ciclogènesis espontània del grup. Allí s’ ha
vist qui es qui, bé, millor dit qui té família i a qui li fotran la bronca per
fer tard a l’ arribar a casa. Però això ja és una altra història amics.
Distrets ho hem estat, un “rato”,
si.
Fotos
Enllaç reserva fotos; https://photos.app.goo.gl/Y4QBuov3XSTeDftG8
(*)Nota: Diem pas de Roque, quan realment és Pas del Roqué de la Galiassa (així fica la placa que hi ha a l’ entrada)