Sortida anomenada “crema torrons”, desprès la cosa ha anat com ha anat.
Roques de Benet 1013m.
“Deuen el seu nom al poble àrab de Bene que es trobava al damunt mateix del conjunt petri i que surt en la mateixa carta de població d’Horta del 1165, on es fa donació als seus habitants dels termes “de Orta et de Bene quales fuerunt ibi in tempore sarracenorum”. De les restes d’aquest poblat ja no en queda cap rastre, tan sols fragments de ceràmica dispersa pels voltants corresponent al període de la presència àrab” Extret d’ AQUÍ.
Durant la setmana un reguitzell de baixes. Allò pareixia la plantilla del Barça.
Al final, un molt bon grup que, en precaució, ha tingut la màxima cura i sols juntant-se algun instant per fer-se les fotos.
Hem realitzat dos rutes en dos nivells de dificultat. La idea era descobrir un dels secrets del tal Benet. A veure si també era com lo Roque de l’ altre dia.
Una amb passos més tècnics: clica sobre la imatge
Altra, la tradicional, que té els seus passos però més assequible: clica sobre la imatge
Hem tingut una discussió sobre quin era el grup A i el grup B que no s’ ha acabat resolent.
En tot cas el que significava la A i la B, també ha fet aparèixer diverses paraules del diccionari que, donat que el blog és obert a totes les edats, la prudència ens obliga a no esmentar.
Sortida de Roquetes a les 7h30m del matí.
Uns que aparquen al lloc habitual, i l’ altre grup, aparca 2 km enllà al monument al forestal per anar per sendera al lloc habitual. Vist el panorama, al guia el volíem matar, i el grup ja s’ havia convertit en el grup T ( ja sabeu).
La cosa no ha millorat quan un poca solta ha dit allò de; no anem per la pista, anem per la sendera del camí de muntanya que vam netejar fa uns anys que gira a l’ esquerra i surt davant mateix de la sendera que puja a les Roques.
I dit i fet, tirem per la sendera, tirem per la sendera, tirem, tirem… i tu trobaràs el desviament a l’esquerra?
Total, tira cap avall no la liem. Hores d’ara erem el grup doble T. És el que hi ha.
Pugem pista, agafem sendera, arribem a cova d’ Angerra, curiosa, s’ endinsa a una font natural que gota a gota a fet forat a la pedra de sota.
Seguim i arribem a la Canal.
L’ anomenarem la canal dels dubtes, pujant, pujant, ens preguntàvem quina cervesa era la que tenien al Casal d’ Arnes (coses de la ment).
Arribem dalt, dos pujades més i arribem al cim, on coincidim amb l’ altre grup que venia de,.. bueno d’ una foradada, una grimpada, una desgrimpada, de veure unes cabres que miraven a uns/unes cabres que les miraven, etc…
Cal dir, i es bo dir-ho, que un parell de persones del primer grup han tornat enrera al veure la dificultat tècnica d’ aquesta ruta. Això demostra maduresa per part de la parella i del grup, ja que més val no patir i quan es pugui ja es farà aquesta sortida, que no es mourà del “puesto”.
Recordeu al gos content de la sortida anterior? avui també venia, i a més en la companyia de 3 gossos/es més… allò era un flirteig constant i més (veure comentari de més amunt sobre l’ obertura del blog a totes les edats :-O )
Hem fet la foto al cim, i baixada de nou per la Canal, cova d’ Angerra i per la sendera que de pujada no havía trobat el grup T (total que aquella sendera 4 l’ hem pujat, l’ hem baixat i l’ hem tornat a baixar). Ara ja sabem on està el desviament.
Arribada als vehicles i uns cap a casa i altres a dinar al Casal d’ Arnes on l’ amic Lluís, terrassa en mà, ens ha fet un dinar d’ allò més bo. Ara, lo de crema torrons, crec que hem fet “cuenta con paga”.
Nota: Havent dinat ha començat el concurs a veure quina la diu més grossa, on es proposaven noves activitats del club i full de ruta. El més sensat que ha sortir d’ allí ha estat fer una via ferrada en tirolina i pas tibetà per voltors de menys de 2 anys. També s’ ha fet un intercanvi de llibres d’ història del poble dels Reguers i de Roquetes (cap a 1850), i s’ ha deixat parlar a Charlie (ningú l’ escoltava però se l’ ha deixat parlar que el metge diu que li va bé) …
Ah, que ens ho deixaven. Dubte aclarit, lo tal Benet, allí dalt, pataques no en plantava, en aquell pedregal impossible, romiguera alguna, pataques no.
Continuem… propera sortida oberta a tothom Boixar-Fredes-Boixar, de dos dies.
El calendari indica Febrer però possiblement serà ja a principis de Març.
Les fotos, AQUÍ, clica.