Aquest diumenge 16/1/22 una nova entrega del Trail Roquetes.
Ens trobem tots, ben d’ hora, ben d’ hora, i ben fresquets (1º) al davant del Local del Trail.
Uns aniran a la neteja de senders del Camí de Muntanya de la Vegueria d’ Entitats Excursionistes FEEC de les TTEE, que organitza aquest any La Joca Club Alpí. L’ any vinent totes les entitats farem una sortida pel tram netejat enguany.
Altres companys/es, també dirigint-se cap a l’ àrea de la Vall al Mas de Barberans, varen fer una sortida circular pel Castell de l’ Airosa.
Wikipedia:
El Castell de l’Airosa és una muntanya de 953 metres dels ports de Tortosa-Beseit. Es troba dins del terme municipal de Roquetes, a la comarca catalana del Baix Ebre.
Aquest té una silueta prou espectacular que sembla un castell vist des de certs angles.
Comencem pels de la sortida.
Debut espectacular del guia del grup (al que anomenarem “xiquet” per raons de confidencialitat) que, a falta de veterans/es, va conduir al grup com un professional i gairebé sense entrebancs (ejem..).
Ara, en serio, ben fet, noi!.
Van gaudir de les vistes i d’ un bon grapat de foradades.
Per altra banda, l’ altra part del grup ens trobem a la casa forestal amb companys de La Senia, Alcanar, Ulldecona, Amposta, Roquetes,.. i netegem un sender que fa cap direcció Lloret.
Aquí aprenem què la sortida natural cap als Ports de la gent de Roquetes era pel Coll de Lloret, cap a Casetes Velles; lo Port de Roquetes.
En contraposició a la zona de Caro que, més terme d’ Alfara, es coneixia més com lo Port de Tortosa.
Xerrant, xerrant, també surt el comentari de la compra de gran terreny de la Mola per part de Tortosa a canvi del dret de pas/ús d’ un pont de barca. El pont de barca ja no hi és, se’l va emportar el riu i els ponts, la Mola encara és terme de Tortosa, i d’ allí la curiosa configuració del seu Terme a la zona dels Ports. Però això és una altra història i l’ hauria d’ explicar bé qui tingués les dades exactes.
Un bon grapat de persones comencem a netejar tisora per aquí tisora per allà.
Un dels “capos”, que no puc dir noms, deu n’ hi do com feia servir el sorrac, temor vam arribar a tenir pel conjunt de la massa forestal. Ara, això si, la sendera va quedar neta com una pista d’ aeroport.
Si la sortida, organitzada per la Joca, era d’ excel·lent, va arribar a quotes de matrícula amb l’ espectacular pica-pica que, ben merescut, vam fer a les 14h de la tarde.
Un dia més, aprofitat.
Continuarà.
Podeu fer el xafarder/a mirant les fotos aquí: CLICA AQUÍ
o mira el vídeo que ens va fer Marimar: